Home Coneixeu-la Habitants

Habitants

Plantes, animals i persones. Fins ací com en totes parts.No obstant això, que estes plantes i animals visquen al seu hàbitat (ambient) natural com fa anys i que les persones enllacen activitats tradicionals i desenvolupament, açò només ho podem trobar a llocs com ara el Parc Natural de l’Albufera.

Tens fotos del parc? Si vols compartir-les pots penjar-les a la nostra web…
Al Parc Natural de l’Albufera podem trobar més de 800 espècies diferents de plantes. No cal conéixer tots els seus noms per a gaudir-ne.
Alerta, si l’arranques, l’única persona que podrà gaudir-ne seràs tu!
DUNES

 Llentiscle i ginebre mari

Només algunes espècies de plantes estan adaptades per a sobreviure en les difícils condicions de vent i sequedat que caracteritzen els ambients dunars. Algunes adopten formes rèptils com ara la campaneta de mar i altres, com el borró, creixen en altura però són molt flexibles per a reduir la resistència al vent. Conforme ens allunyem de la mar les plantes es poden permetre major grandària, com en el cas del ginebre.
Campaneta de mar (Calystegia soldanella)
Borró (Ammophila arenaria)
Sempreviva borda (Helychrisum stoechas)
Ginebre (Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa)
Liri de mar (Pancratium maritimum)
Cotonet (Othantus maritimus)


 Salicornia

La vegetació d’estes llacunes temporals mediterrànies es caracteritza per estar adaptada a condicions d’entollament a l’hivern i a sòls secs i salins a l’estiu.
Salicòrnia (Salicornia sp.)
Tamarit gàl·lic (Tamarix gallica)
Espartina (Spartina versicolor)
Lliri blau (Iris xiphium)

L'ESTANY i LA MARJAL

 Lythrum salicaria

A l’estany de l’Albufera i la marjal que la rodeja hi ha un gran nombre d’espècies vegetals típiques d’aiguamolls, com ara:
Senill (Phragmites australis)
Bova (Typha angustifòlia)
Mansega (Cladium mariscus)
Arròs (Oryza sativa)

BOSC DE LA DEVESA

 Llentiscle

Al bosc mediterrani costaner de la Devesa arbres i arbusts creixen salvatgement, mentres l’arítjol tix a l’entorn d’ells una impenetrable selva on els rajos del sol difícilment arriben el sòl arenós.
Pi blanc (Pinus halepensis)
Llentiscle (Pistacia lentiscus)
Margalló (Chamaerops humilis)
Murta (Myrtus communis)
Coscoll (Quercus coccifera)
Arítjol (Smilax aspera)
Vols saber-ne més? Consulta la taula d'espècies de plantas del Parc Natural
Si vols més informació:

A l’Albufera de València es concentren als llarg de l’any més de 350 espècies d’aus. Algunes aus viuen a l’aiguamoll durant tot l’any i altres el visiten periòdicament com a parada en les seues rutes migratòries.

Un dels majors atractius del Parc Natural està en l’observació d’aus. Amb l’ajuda d’uns prismàtics i ganes de relaxar-te, podràs gaudir identificant-les i “espiant” el seu comportament. Si vols descobrir els millors punts per a observar aus o conéixer millor els costums d’estos animals no esperes més a visitar www.birdingalbufera.es

I si el que vols és un avanç de les aus que t’esperen al Parc Natural…, ací en tens unes quantes:
AUS
 Ánade Real o Collverd
 Garza Real
Collverd (Anas platyrhynchos)
Sivert (Anas cyanoptera)
Bragat (Anas clypeata)
Sarcet (Anas crecca crecca)
Cabussonet (Tachybaptus ruficollis)
Garseta blanca (Egretta garzetta)
Esplugabous (Bubulcus ibis)
Agró blau (Ardea cinèria)
Agró roig (Ardea purpurea)
Polla d’aigua (Gallinula chloropus)
Fotja (Fulica atra)
Fotja banuda o de banyons (Fulica cristata)
Corba marina grossa (Phalacrocórax carbó)
Xatrac comú o ganivet d’albufera (Sterna hirundo)
Gavinot argentat o de Sant Joan (Larus michahellis)
Gavina corsa (Larus audouinii)
Camallonga (Himantopus himantopus)
Flamenc comú (Phoenicopterus roseus)
Primavera o alena (Recurvirostra avosetta)
Gall de canyar (Porphyrio porphyrio)
Martinet (Nycticorax nycticorax)
Corriolet o corriol menut (Charadrius dubius)
Corriol (Charadrius alexandrinus)
Arpella de marjal (Circus aeruginosus)
Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)


ALTRES ANIMALS
 Escarabat piloter
Parotets o libèl·lules (Crocothemis erythraea)
Escarabat piloter (Scarabaeus sacer)
Colobra bastarda (Malpolon monspessulanus)
Anguila (Anguilla anguila)
Fartet (Aphanius iberus)
Samaruc (València hispanica)
Geneta (Genetta genetta)
Conill (Oryctolagus cuniculus) 
Vols saber-ne més? Consulta la taula d'espècies d'animals del Parc Natural
Si vols més informació:

Cada un dels tretze municipis que formen el Parc Natural de l’Albufera té una personalitat diferent: n’hi ha que conserven encara el seu caràcter agrícola-pesquer, com ara el Palmar, Sueca o Pinedo; altres es dediquen més al turisme com ara el Saler, el Perellonet o Cullera; en altres els seus polígons industrials són un recurs important com ara a Silla, Catarroja, Massanassa, Alfafar, etc. No obstant això, tot li tenen un especial afecte a la seua Albufera.
21.000 hectàrees repartides en tretze termes municipals!

Cada un amb la seua història, amb les seues necessitats i interessos, la seua problemàtica, la seua projecció de futur, etc.

Coneix més a prop dels seus pobles...

Pinedo
Pinedo, la pedanía més pròxima a Valencia

Curiositats:
  • Pareix que el seu nom prové del pinar que separava la platja de la zona de la marjal. Les primeres notícies que n’hi ha com a nucli de població són del segle XIX.
  • Al desembre de 1963, uns submarinistes van trobar submergida a la platja de Pinedo una estàtua de bronze d’1,45 cm d’alçària, l’“Apol·lo de Pinedo”. A la rotonda d’entrada al poble hi ha una rèplica d’esta escultura. L’original es troba al Museu de Prehistòria de València (http://www.museuprehistoriavalencia.es/).
  • Este nucli de població disposava d’una tartana que feia la ruta del Ravatxol (barca-correu) que enllaçava Russafa amb el Saler, Pinedo, el Palmar i Catarroja.
  • Encara podem contemplar la barraca la Genuïna”, de principis del segle XIX, a l’entrada d’esta població.
  • Des de València hi ha un carril bici que comença a la Ciutat de les Arts i les Ciències i arriba fins Pinedo després de creuar la desembocadura del llit nou del riu Túria per un pont d’ús exclusiu per a bicicletes. Este carril bici continua cap al sud passant per la platja de l’Arbre del Gos fins al Saler.
  • Les platges de Pinedo compten amb un fàcil accés i amb tots els servicis.
  • Informació i servicis de la Platja de Pinedo i de la Platja de´l’Arbre del Gos. Polsa ací.

El Saler
 El Saler, un poble junt al bosc
Curiositats:
  • La sal que s’extreia de les antigues salines situades prop de la zona coneguda actualment com el Racó de l’Olla, va ser un dels principals ingressos que obtenia el patrimoni real de l’Albufera. El nom del “Saler”, segurament fa referència al xicotet grup de barraques on s’emmagatzemava esta sal abans de portar-la a la ciutat de València.
  • De les barraques que formaven este poble, van ser famoses les del "Cubà" i les barraques de "Montoliu" (enderrocades estes últimes a finals dels anys 60). Al 1998 va ser demolida l’última, coneguda popularment com la Barraca del Cotero o també la la Tia Rosario del segle XVIII, que estava deshabitada i en estat de completa ruïna.
  • A més de l’església de Sant Josep de principis del segle XX, destaca la “Casa de la Demanà”, també anomenada en altres temps "de la campaneta", de finals del segle XVIII. Al vestíbul d’este edifici es va realitzar, fins mitjan segle passat, la subhasta dels punts de caça a l’Albufera, la tradicionalment anomenada Demanà. Hui és la seu de l’Associació Juvenil "Amics de la Casa de la Demanà" (www.saler21.com).
  • L’any 1855, el Saler comptava únicament amb 39 veïns i una taverna. Hui en dia, esta pedania de València és coneguda pels seus nombrosos locals dedicats al comerç i l’hostaleria.
  • Fins a la construcció de l’actual carretera CV-500, el Saler estava unit a l’Albufera i a la marjal, a través del seu port. Al “Port del Saler” una flota de barques realitzava el transport de mercaderies i passatgers cap al Palmar, el Perelló, Catarroja, etc. Hui per a accedir-hi cal creuar la carretera utilitzant una passarel·la que ho aïlla irremeiablement del poble.
  • Des del poble i en direcció a la mar, passem primer pel Col·legi Lluís Santàngel on sobreïx al seu pati el Piverot, un monumental exemplar de pi pinyoner (té uns 175 anys d’edat). Ja prop de la platja ens trobem a la dreta amb el muntanyar de la Mona (una àrea d’esbargiment) i a l’esquerra amb la Casa Forestal del Saler, seu de la Guarderia Municipal.
  • A la Devesa, entre els pins, es localitzen les restes d’un antic pou, el Pouet que abastia d’aigua bona al poble, a més del pou que tenia cada barraca, normalment al corral.

El Palmar

 El Palmar durant la Perellonà
Curiositats:
  • “Una illa coberta de margallons silvestres” este és l’origen del nom del Palmar. Amb estos margallons, els habitants de Torrent fabricaven graneres: arreplegaven les palmes (fulles), les assecaven, nugaven i tallaven totes iguals.
  • Pareix que l’origen dels habitants de l’illa del Palmar s’establix en els pescadors del poble de Russafa, que a poc a poc van ºanar traslladant-se a l’illa.
  • L’any 1854, el Palmar tenia 65 barraques i una ermita, habitades per 289 persones. L’any 1855, un incendi  va destruir quasi tot el poblat.
  • En la dècada dels anys 30, el Palmar va deixar de ser una illa al construir-se els ponts sobre les séquies del Racó de l’Olla, la Nova i la Sequiota, que l’unixen a la carretera Natzaret-Oliva.
  • Les barraques del Palmar es caracteritzaven per tindre la seua part posterior arredonida, per la qual cosa es denominaven barraca de culata. Esta part posterior donava cap a l’oest d’on bufa a l’hivern el fort vent de ponent.
  • Encara podem contemplar als canals del poble els barquets, embarcacions xicotetes (d’uns 5 m), sense quilla, que s’impulsen amb l’ajuda de la Glossary Link perxa.
  • La vela llatina, amb la seua característica forma triangular, impulsava les barques de pesca, les barques d’arròs o de càrrec (barques que carregaven l’arròs) i els barquetots o barca enterradora (barca que carregava la terra necessària per a crear nous camps d’arròs). Ara, es torna a contemplar esta vela per l’Albufera gràcies a diverses associacions que pretenen recuperar un art i una imatge pròpia.
  • El calafat és la persona que es dedica a impermeabilitzar les barques de fusta, amb productes sintètics o, com abans, introduint entre dos taules del casc de fusta una combinació d’estopa de cànem embeguda en brea. Esta tasca ha de realitzar-se periòdicament en les embarcacions.
  • El Ravatxol era una barca que feia el recorregut des del port de Catarroja fins al Palmar i des d’ací al Perelló, que transportava persones, mercaderies i també el correu. En un principi funcionava amb la vela llatina i més tard amb motor.
  • Tot i que que en l’actualitat el Palmar siga un poble fonamentalment dedicat al turisme gastronòmic, el seu caràcter pescador encara es manté a través de la Comunitat de Pescadors on es realitza cada segon diumenge d’agost el sorteig de redolins (punts fixos de calada per a la pesca preferentment col·lectiva i que se sortegen cada any).

El Perellonet
 Vista aérea del Perellonet, i la Gola del Perellonet
Curiositats:
  • El seu origen es troba associat a la construcció, exactament l’any 1903, del canal de desaigüe de l’Albufera conegut com la gola del Perellonet. L’encarregat de les comportes i la seua família vivien amb els pescadors que habitaven les xicotetes barraques alçades entre les dunes i els camps d’arròs.
  • Amb la construcció de la carretera Natzaret-Oliva en els anys 30, van augmentar les construccions a la zona, de manera que eren unes 10 o 12 famílies les que amb caràcter permanent viuen vora la Gola.
  • A finals dels anys 40, el marqués de Valterra va aconseguir la cessió, per part de la Comandància de Marina, dels terrenys situats al sud de la gola i hi va construir el poblat de pescadors del Perellonet, format per 26 vivendes i una xicoteta església, que van ser inaugurades l’any 1953.
  • El “boom” urbanístic dels anys 60 i 70 va canviar radicalment el paisatge de dunes i platja pel de blocs d’apartaments i vivendes unifamiliars que es contempla en l’actualitat.
  • Circulant per la carretera Natzaret-Oliva ens trobem que el Perellonet és un poble de contrasts: a un costat tenim un conglomerat d’edificis moderns que no ens deixen vore la mar, i a l’altre costat una infinitat de camps i horts rodejats de baladres i canyes per a protegir-los del salnitre del vent marí.
  • Entre els apartaments podem descobrir les restes d’una duna fòssil d’època Holocena coneguda com la Penyeta del Moro”. L’accés és a través del carrer Hèlix o del carrer de Lluís Sánchez Polak “Tip”.
  • Confraria de Pescadors del Perellonet de València. Carrer de Sotavent, 18, 46012 València 961 777 472.
Vols saber més informació? Consulta la taula de municipis
Si vols més informació:

EspañolValenciàEnglish
Bàner